Apunts sobre aquesta campanya electoral

Aquests darrers, he estat analitzant els programes electorals dels partits que conformen una àmplia majoria política al Parlament de Catalunya, ERC, ICV, CiU i PSC. Val a dir, que en general tots els programes segueixen una estructura política i propositiva molt similar. Però realment hi ha propostes molt interessants en tots els programes. Jo en vull remarcar algunes d'elles.

Indústria

En tots els programes dels partits es parla de la unificació dels tràmits administratius per a les empreses. Alguns parlen d'alleugerir els tràmits, altres de crear un sòl interlocutor entre empresa i administració, altres de la creació d'un Portal únic per als tràmits administratius de les empreses. Sembla que aquest és un tema força transversal i interessant pel què fa alleugerar la dinamització empresarial del país ara que estem en crisi.

També es parla d'aprofitar les Delegacions Internacionals de la Generalitat per a promocionar els productes catalans. Una bona manera sens dubte de donar un enfocament més ambiciós a les Delegacions Internacionals.

El PSC, també parla de crear un Pla de Promoció de Reinversions en sectors estratègics. O sigui, crear una línia pública de reflotament o reciclatge de sectors industrials estratègics per al país que estiguin en una situació d'impàs, o bé, en una situació de transició que hagi de ser acompanyada pels agents públics.

També ERC proposa un ambiciós programa d'internacionalització de la indústria, radicat sobretot, en el suport a les PIME's i a la producció manufacturera. CiU, en aquest cas, fins i tot, fa una aposta agosarada, diria que pot realista, per a proposar la creació de 500 agents en comerç exterior.

Segons els partit, i aquí no hi ha gaire coincidència, cosa que no dona gaire credibilitat als programes, es creu que cal apostar per sectors com el de la biomedicina, la nanotecnologia, el turisme, l'agroalimentació, la rehabilitació d'edificis com a possible sortida per al sector de la construcció, el sectors dels professionals relacionats amb la dependència etc.

Relacions exteriors

Em baso en dues propostes força interessants: només CiU i ERC fan una proposta ambiciosa per a la creació d'un Departament de Relacions Exteriors. I ERC, desenvolupa una proposta molt interessant per a crear un Consell Internacional de Catalunya, que fomenti la col·laboració entre entitats, fundacions, consorcis etc, i la Generalitat, per tal de consolidar un cos diplomàtic propi entre el sector privat i el públic que actuï en l'àmbit internacional.

Mercat del treball

Encara que la Generalitat no té excessives competències en matèria de treball val la pena destacar l'aposta per part d'ERC i CiU per a consumar l'històric Marc Català de Relacions Laborals.

Tots els partits parlen d'unificació del SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya) amb els programes per emprenedors com ara ACCIÓ10.

Pel què fa al futur de Catalunya, CiU i PSC, mantenen una línia prudent, de gestió de la situació actual sense donar gaires respostes de futur, excepte la proposta de Concert Econòmic de CiU, que valgui la pena dir-ho, és força fluixa en el contingut palès al programa. I ERC, és on posa més èmfasi en donar una resposta argumentada i ambiciosa, pel què fa a la convocatòria d'un referèndum per a decidir el futur de Catalunya. També ICV hi fa esment però de manera força passatgera.

Per cert, curiosament, tothom parla de la futura Llei electoral, però quasi bé ningú, excepte ERC, detalla la seva proposta...és la lacra més flagrant de la manca política que tenim com a país, i a sobre, ningú hi fa gairebé esment.

Com a detall més important, la veritat, és que m'ha sorprès bastant, el baix nivell propositiu de CiU. Hi ha moltes declaracions de bones intencions però no hi ha un relat. Diria fins i tot, que és un programa força mediocre basat en dotar de propostes d'aparador i enfocades a generar “imputs”, no propostes de fons.

Bé, abandonada la part programàtica. Crec que aquesta campanya no és la clau de volta per a la política, evidentment, el resultat marca quins seran els nous actors polítics, ara bé, penso que tots els partits actualment, sense excepció, cal que reformulin les seves línies polítiques i el seu paper en el sí de la societat. I és que quan parlem de desafecció o de poca utilitat de la política coma eina per a resoldre els problemes de la societat, són argumentaris de més calatge del que pensem, i només serà possible combatre el desencant per la política si hi ha accions col·lectives que diria en Pallach, accions de conjunt per a consolidar una nova base política de país.

També m'ha sorprès que malgrat la convocatòria de centenars de consultes per la independència arreu del territori, o l'expressió massiva el passat 10 de juliol en la manifestació del milió i mig de persones a Barcelona, el debat sobre la independència no és encara ni prou madur ni prou influent entre l'opinió pública, és més, encara hi ha partits que són capaços d'incentivar els seus votants generant missatges de rebuig a la independència, com és el cas del PSC. I és evident, que la campanya ha adquirit un color molt transversal i ampli pel què fa a l'argumentari dels partits perquè el sobiranisme no és capaç o no està prou convençut dels passos que ha de donar ni de l'abast social que té.